Waterberg plateau i els “hereros”

Aquí no es relaxa ni Déu! 6:20 i ja estem desperts!!

No sé perquè poso el despertador, perquè crec que no l’hem arribat a sentir cap dia… hahaha

Ens vem apuntar per fer l’excursió a dalt del “plateau”, de l’altiplà. Bàsicament perquè no es pot fer d’altra manera que no sigui amb guia. Anem molt d’hora perquè malgrat la parcel·la és molt xula, no té electricitat, i això vol dir que no podem carregar la càmera. Solució, anem d’hora a la recepció i endollem tots els nostres estris una estona per assegurar que podrem fer fotos al llarg del dia.

Val a dir que el lloc és molt xulo, però el personal son entre encantats i poc amables. M’estalviaré d’afegir res per no fotre’m en un jardí que llavors em costi sortir…

En fi, que a quarts de 8 ja som a la recepció endollant els trastets

A les 7:55 aquí no corre ni cristo, i ens emocionem pensant que serem sols, o potser 4. Pel preu bé que ens podrien portar a nosaltres sols, però a les 8, 8:05 comença a arribar gentota. Collons, què impuntuals els europeus. Vaja, que al final devem ser una vintena, alguns menys àgils que d’altres! :( 

Per sort l’excursió és poc més que una pujadeta de 5 minuts amb un grapat de rocs, i una pasturada per dalt de l’altiplà mirant les vistes i cagarros de bésties que viuen per aquí.

Les vistes del Kalahari son guapes, però és un terreny tan pla i uniforme que no hi ha gaire res a dir. Molta part son finques privades, perimetrades i on s’hi pot anar de caça. Si el terreny és teu, les bésties que hi ha a dins també, per tant tu mateix amb el què facis amb elles.

Hem après a diferenciar cagarros de rinoceront blanc i negre. Resulta que el negre menja fulles verdes, i per fer-ho posa la boca de costat i arranca les branquetes. Sempre en angle de 45º, i com que això no ho digereix, doncs surten tronquets petits tallats amb angle de 45º a les femtes dels rinoceronts negres. Vet-ho aquí. També hem trobat cagarros de hiena, que com que es mengen la pell i els ossos de les restes que deixen els altres animals, fan defecacions de color blanc. I això perquè tenen unes dents tan dures que els ossos els hi semblen tan tendres. Hem après que quan es fan velles han de practicar altres mètodes per menjar, perquè clar, les dents cauen o es deterioren. En aquests casos es fiquen dins les basses només treient el cap i s’esperen a què arribi un ramat de bésties petitetes, com els Damara Dikdik, que son els cervolets mini que fotografiavem ahir i que resulta que de nit no s’hi veuen gaire. O els hi fan trampes amb pixums amunt i avall mentre s’amaguen als arbustos i sempre n’hi ha algun que està mig despistat i pellinga.

En fi, prou interessant tot plegat. També ena ha explicat breument la batalla de Waterberg. Bàsicament els alemanys van venir aquí, es van quedar a l’interior d’aquests muntanyots, que és on hi ha aigua tot l’any i van fer fora als Hereros, que eren els bosquimans que vivien per aquí, i els van empentar fins al Kalahari. Allà se’ls van morir els animals que tenien i van tornar a viure cal capdamunt de les muntanyes. Quan els soldats alemanys dormien, baixaven fins a la font a buscar aigua. Està clar que a molts els van enganxar i matar allà mateix.

I si, si, quin greu tot plegat, però ara una gran part del “plateau” és propietat del govern, i davant la caça furtiva, van recollir un bon grapat de rinoceronts, búfals i altres animals grans i els van portar aquí dalt amb helicòpter. Van construir basses per assegurar-los l’aigua, i com que la pendent és forta no poden tornar a baixar, per tant estan aquí. La resta del “plateau” és on som nosaltres, que bàsicament és una propietat privada d’algun blanquet carregat de duros i que contracta un exèrcit de negrets que treballin.

Quan hem tornat ens hem fixat en aquestes formigues MOLT GROSSES de cul pelut! Haha, l’August ha fet una foto magnífica!

Ens han canviat de parcel·la, i avui no tenim vistes, així que per rostir-nos a la parcel·la, hem decidit anar fins a veure la font, i en definitiva la vall de Waterberg. Una pasturada prou maca, amb algunes identificacions botàniques. Hem vist moltes Dassies, algunes molt descarades

Son molt gordetes, i fan cara de tontorrones.

Després hem vist als babuins, i hem decidit insertar-nos en el seu fer. Ens hem quedat quiets, asseguts en uns rocs mentre ells anaven circulant pels arbres del nostre damunt. N’hi havia molts, de grans, de petits, i tots ocupats de menjar i llençar la meitat del menjar al nostre cap ;)

Hem acabat de fer la volta i veure alguns ocells interessants, com un hornbill gris, i uns altres grisets que son com una mena de lloros amb cresta.

Llavors hem aprofitat per posar-nos el banyador i gaudir d’alguna de les piscines, amb l’aigua CONGELADA!! Hjahah com que hi ha diverses piscines (son molt petites i repartides entre els 2 o 3 lodges que té la finca i els 2 càmpings), hem acabat anant a la del logde de més aprop, que sabiem que li tocaria el sol a l’aigua :) Hem agafat les dues cervesetes que encara teniem a la nevera, i hem estat tan “ricamente” :)

On també hi havia un niuet d’aquests que tan m’agraden :)

I apa, cap a la parcel·la a instal·lar-nos (que tardem 3 minuts), una dutxa per treure’ns la pols i aquí estic, amb el vinet sudafricà mentre l’August bull arròs al fogonet. Avui, sopar de restes. Ens queda una mica d’arròs, un parell de frankfurts i salsa de tomàquet. I una ampolleta de vi. No ens cal res més!