Wa Lalapo Namíbia

Ahir al vespre vem sopar al rooftop de l’hotel. Cap problema, perquè els què ens coneixeu sabeu que som fanàtics dels rooftops des que els vem descobrir els primers viatges junts (Londres, Marroc, Índia,…). Tot i així, la intenció era anar al Joe’s Beerhouse, que és un clàssic per anar a menjar carn de caça. Hem començat el dia al Namibia Craft Center, un edifici que acull a artesans de diferents zones i on es poden fer algunes compres molt interessants de coses més clàssiques i peces més curioses, innovadores, creatives.  Primer de tot hem esmorzat. L’edifici inclou una cafeteria restaurant amb uns pastissos, pastes i opcions molt interessants. Un bon cafè latte de màquina amb molta espuma! Quin goig quan fa tants dies que prens cafè soluble! :) Ha anat tot bastant rodat d’horaris perquè davant la decepció per no poder sopar al Joe’s Beerhouse, vem encarregar per dinar-hi avui. Hi hem anat d’hora, molt d’hora.. ja sabeu, aquests horaris més aviat europeitzats que portem. Però a mé...

Per variar som dempeus ben d’hora ben d’hora. La nit passada ja no era lluna plena, però si que ho havia sigut la nit anterior, i en sortir el sol els hem tingut a tos dos a la vista.  Com que el dia s’ha llevat fresquet, també per variar, hem aprofitat per estirar una mica les cames per algun dels camins que hi ha per aquí lliures de guiatge, i així també acabar d’exprimir el lloc i les hores que tenim abans de tornar el Toyota Hilux que ens ha passejat per Namíbia. Encara hem trobat algun ocellet, algunes dassies i una colònia de micos que prenien el sol al capdamunt del plateau. Hem recollit la trasteria (que ha sigut ben ràpid tot plegat) i hem enfilat els darrers 300 quilòmetres fins a la capital, Windhoek, o “vinhuk” que diuen aquí. Hem arribat a casa de la Surita Schoeman (la mestressa del lloguer) cap a les 14h havent fet 4600 km en 15 dies!! L’altre amo de la casa aviat m’ha ocupat el lloc! :) La darrera nit la passarem al Hilton. Suposo que la capital no és un lloc que la...

Aquí no es relaxa ni Déu! 6:20 i ja estem desperts!! No sé perquè poso el despertador, perquè crec que no l’hem arribat a sentir cap dia… hahaha Ens vem apuntar per fer l’excursió a dalt del “plateau”, de l’altiplà. Bàsicament perquè no es pot fer d’altra manera que no sigui amb guia. Anem molt d’hora perquè malgrat la parcel·la és molt xula, no té electricitat, i això vol dir que no podem carregar la càmera. Solució, anem d’hora a la recepció i endollem tots els nostres estris una estona per assegurar que podrem fer fotos al llarg del dia. Val a dir que el lloc és molt xulo, però el personal son entre encantats i poc amables. M’estalviaré d’afegir res per no fotre’m en un jardí que llavors em costi sortir… En fi, que a quarts de 8 ja som a la recepció endollant els trastets A les 7:55 aquí no corre ni cristo, i ens emocionem pensant que serem sols, o potser 4. Pel preu bé que ens podrien portar a nosaltres sols, però a les 8, 8:05 comença a arribar gentota. Collons, què impuntuals els...

Ahir vem fer una cerveseta al terrat sobre el riu que té el càmping on hem passat la nit. El Ngepi Camp estava complert per aquesta nit, i ens van recomanar als veïns, on també hem estat molt bé, tot i que la parcel·la no donava directament al riu. Per això hem anat al terrat del bar, que al final també ens sembla un lloc més que privilegiat. Ahir haviem fet brasa. Aclarim, l’August havia fet brasa. Haviem comprat a Rundu uns T-Bone d’eland. Pels qui no sigueu carnívors (com jo), el T-bone es un entrecot+un filet, tot junt. Per ell, una peça que ocupava tot el plat. Per mi, la versió reduïda. En tot cas, certament era molt bona, molt tendre per ser carn de caça. Acompanyat d’unes patates al caliu, i l’August és el paio més feliç sobre la capa de la terra.  Aquest matí hem començat el dia molt d’hora, per variar. Hem dormit bé perxò. Ha tornat a ser una nit molt freda, així que hem recuperat els sacs de dormir que haviem deixat en un racó, també la vànova que abriga força, i la “man...