Un projecte comunitari al Kavango

Teniem una mica més de 200 km des de Rundu fins al Ngepi Camp, un lloc que fa temps que vem reservar perquè tenen un projecte xulo de comunitat, sostenible, de respecte a la natura, … i amb sentit de l’humor. 

Hem fet dies de mooooolts quilòmetres. De fet, n’hem fet gairebé 3500 des que vem arribar, així que avui anava bé fer una mica de relax en un lloc agradable com prometia ser el Ngepi Camp.

Abans hem passar a fer benzina i a comprar quatre coses necessaries al Rundu. Sempre hi ha coses curioses a les ciutats també, però nosaltres seguim monotemàtics amb els animals…


El reciclatge de vehicles…



I després d’una infinita carretera recta, arribem al Ngepi. Amb allò del sentit de l’humor…






Val a dir que la piscina és un cubicle enreixat on banyar-se al riu amb certa seguretat que no t’hi trobaràs un hipopòtam o un cocodril.

Els serveis que tenim aquí al costat de la parcel·la:



No s’ha de patir per olors…





I si, només arribar i instal·lar-nos a la nostra parcel·la, la nº16, aquí els tenim!!
Entre 15 i 20 hipopòtams prenent el sol a l’altra riba del Kavango!! :)




I clar, agafes els binocles i comencen a sortir coses… com aquest facuquer (no sé si s’escriu així). De fet n’hem vist uns quants



I ocells, de tots tipus, mides i colors!! No donem a l’abast a fotografiar, mirar amb binocles, intentar identificar, i comentar com en son de vistosos, grossos, bonics, el so que fan,… que ja n’hem vist 5 més de diferents!!




Parcel·la 16, amb vistat als hipos del riu Kavango



I com que no n’hem tingut prou, hem encarregar un petit tour amb barca pel riu, a l’hora de la posta de sol. I clar,.. besties amunt, i bésties avall… que si cigonyes, que si oques, que si pescaires, martinets de mil formes i colors, els hipopòtams clar, que de tan en tant treuen orelles, ulls i nas, i fan una bufada d’aire com si fossin orques. I PATAPAM!! Quan jo ja donava per descartat veure un cocodril, perquè resulta que fa massa fred aquesta època de l’any….




Ha sortit viu l’ocell. Tots hem patit fort… el guia ha dit que només mengen peix! Buff…




I un fotimé d’abellarols multicolor!!



I aquests dels xaletets, que pobres els hi hem tallat una mica el rotllo amb les nostres càmeres i binocles…



I quan ja enfilavem la tornada cap al Ngepi…



Va home vaaaaaaaa!!! La manada d’elefants ENORME, decideix anar a beure aigua!! Cullona, fins i tot el guia ens ha dit que hem estat de molta llet avui!! BRAVO!!






D’entrada n’he comptat 27, però llavors uns quants marxaven i d’entre els arbres n’apareixia un grup nou, i allò no s’acabava mai!! I fins i tot n’hem vist un de minúscul!! I hem acabat marxant perquè ja arrivabem de tard i fosc al Ngepi, on haviem encarregat per sopar, a les 19h. A celebrar-ho tot plegat, que el dia s’ho mereix! Amb vistes al Kavango, i sota una llum de querosè!





Ara us escric des de la parcel·la, on anem sentint els hipopòtams com ronquen, les mil i una bésties que viuen aquí, que tenen unes melodies molt armonioses totes plegades. Vaig plegant veles, a passar per “la trona” i a dormir, que fot una fresca de mil dimonis :)










Comentaris

  1. Grid10 d’agost del 2022, a les 8:23

    August! quina cara de felicitat!!! com m'agrada que aneu fent bingo a tot arreu on passeu, en la vista d'animals!

    ResponElimina
  2. rafael10 d’agost del 2022, a les 23:55

    He descuidat la lectura aquests dos dies, però la reentreé ha estat molt bona.

    ResponElimina
  3. Carmen11 d’agost del 2022, a les 3:43

    Cuánta vida en el rio!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Wa Lalapo Namíbia!

Imatge
Wa Lalapo Namíbia!   Aquest any canviem de continent!  Àfrica és una assignatura pendent (amb excepció del Marroc que vam visitar al 2008) i Namíbia ens ha semblat una magnífica porta d'entrada. Estem convençuts que serà un viatge excepcional, i confiem que assolirem sense problemes les expectatives, que son conèixer la variadíssima fauna africana, els seus deserts, les carreteres infinites, la seva història i les seves gents. Si no hi ha res de nou, del 28 de juliol al 15 d'agost, us n'aniré fent 5 cèntims a la meva manera, com sempre, pels qui tingueu ganes de llegir-ho. *Wa Lalapo = Hola , en Oshiwambo
Més informació

La vida diaria de la gent real i una bona arribada a Waterberg Plateau

Imatge
Ahir vem fer una cerveseta al terrat sobre el riu que té el càmping on hem passat la nit. El Ngepi Camp estava complert per aquesta nit, i ens van recomanar als veïns, on també hem estat molt bé, tot i que la parcel·la no donava directament al riu. Per això hem anat al terrat del bar, que al final també ens sembla un lloc més que privilegiat. Ahir haviem fet brasa. Aclarim, l’August havia fet brasa. Haviem comprat a Rundu uns T-Bone d’eland. Pels qui no sigueu carnívors (com jo), el T-bone es un entrecot+un filet, tot junt. Per ell, una peça que ocupava tot el plat. Per mi, la versió reduïda. En tot cas, certament era molt bona, molt tendre per ser carn de caça. Acompanyat d’unes patates al caliu, i l’August és el paio més feliç sobre la capa de la terra.  Aquest matí hem començat el dia molt d’hora, per variar. Hem dormit bé perxò. Ha tornat a ser una nit molt freda, així que hem recuperat els sacs de dormir que haviem deixat en un racó, també la vànova que abriga força, i la “man...
Més informació

Brandberg & the White Lady

Imatge
La llenya d’ahir, a banda d’aromàtica era excepcionalment bona, ja que va cremar tanta estona que la vam haver d’acabar apagant. Mentrestant un mussol ens havia vingut a veure. Molt fred feia… molt. Tant, que ens vam posar el pijama davant del foc! Hahah Seguia fent molt fred quan ens hem llevat. 5ºC deia el cotxe. Brrrrrr Un esmorzar de peu dret (que sembla que no fa tan fred oi a peu dret?), i ràpidament en sortir les galetes han vingut les nostres amigues d’ahir!! Què divertides!! HEm jugat amb elles una bona estona, fins que el fred i les ganes de sortir al sol han pogut més que el divertiment de jugar amb elles. La nostra parcel·la devia ser la millor, segur. Almenys per nosaltres si. I ens ha ben guardat del vent que sentiem que bufava, però alhora tenia l’inconvenient d’estar molt al resguard del sol. Així que un cop esmorzats a corre cuita (a peu dret), hem anat fins a veure el “bridge”, el pont de pedra que dibuixen aquestes curioses muntanyes que hem vingut a veure. De pas he...
Més informació