Etosha National Park - Part 4 i un baobab gegantí

Bueno bueno,… si us pensàveu que ja n’haviem tingut prou, sapigueu que no. Que això és un somni fet realitat!!

I per no perdre la bona tònica, anem trobant bestioles que ens fan molta gràcia, com les gallines de Guinea, que tenen aquesta forma mig de rombe, que les fa la mar de catxondes!

El xacal, que ara feia dies que no l’haviem vist

Una girafa molt joveneta, que comparada amb les zebres gairebé son de la mateixa mida. És una “mini girafa”

Aquest estruç super elegant, que de tan aprop li hem vist ben bé les orelles, mentre caminava al costat del nostre cotxe, com si ens acompanyés

O aquesta àliga, buscant segur un mos per omplir la panxa, però relaxant alhora la pota esquerre ;)

Totes aquestes zebres abeurant-se alhora, i deixant un preciós reflexe de ratlles blanques i negres

Un altre grupet de mangostes ratllades, corredisses amunt, corredisses avall, i de tan en tant posant-se dretes per controlar els voltants que estigui tot en ordre

Encara hem pogut veure MOLTÍSSIMES girafes més. Aquestes a la bassa ens han donat una estona de luxe

I algunes vistes panoràmiques dels seus “darreres”

I encara a l’última bassa abans de sortir per la porta de Namutoni hem trobat una altra espècie d’herbívor que no haviem vist fins ara, un eland!! (Al mig, amb les banyes rectes i mirant a la nostra dreta)

Tot això mentre les girafes havien anar marxant de la bassa però encara les podiem veure. I s’han posat a jugar. Dues semblava que fessin capoeira amb el coll!! Però ens ha semblat que no s’estomacaven, sinó que devien ser mascles joves que “entrenaven”. Ves a saber! I també una girafa petita que li donava copets simpàtics amb el coll a la qui devia ser la seva mare, i l’altra els hi tornava, també fluixets. Tot plegat maquíssim de veure.

Ahh, i aquests voltors enormes. Eren dos, i després d’estona i estona de mirar-s’ho des de lluny, un d’ells, xino xano cap a la bassa, s’ha ben banyat, ha begut aigua, i llavors ha sortit cap a fora a estendre les ales i prendre el sol suposo que per assecar-les. L’altre al cap d’una estona ha fet el mateix.

I així, amb mil i una observacions i historietes hem estat 3 dies i mig a Etosha, encantats de la vida.

Avui tocava anar cap a la zona de Rundu, ciutat que ja fa frontera amb Angola, al nord. Voliem veure però un baobab gegant que hi havia pel camí. I quina béstia!! Hem comptat 28 passos per fer-li la volta sencera al tronc!

Té com una pell berrugosa a la part de baix. Es com un arbre gripau/cep, com una mena de moniato/arbre!! Llàstima que no té fulles, tot i que es veu que no tardaran gaire a sortir. Tot i així, li veiem millor la forma.



El paisatge va canviant, anem trobant més arbres, primer moltes palmeres, després de cop les palmeres desapareixen, i mica en mica hi ha més arbres i aquests son més grossos.

En reprendre la carretera asfaltada, a 150 km al sud de Rundu, també hem descobert vida. La vida de la gent que viu aquí, no de les finques enormes dels blancs, sinó de les petites microviles comunitàries de cabanetes de fusta i palla, algunes de xapa metàl·lica, i encerclades per troncs, palla, arbustos, o el què toqui per proximitat. La vida dels qui van a buscar aigua amb garrafes, i que no van amb bicicleta, sinó que van a peu. Amb sort, arrosseguen coses pesades amb els bous. Un petit tast abans d’arribar a un altre càmping, a la riba sud del Kavango.