Etosha National Park - Part 3

Avui haviem decicit llevar-nos d’hora i saltar-nos l’esmorzar per no perdre temps.

Despertador a les 6:30. Ok.

Ens despertem a les 6:20… coi… bé,… doncs anem-nos posant en marxa. Una mica de recollir el llit/tenda, un riu, rentar la cara, i en marxa!!!

No m’ha sonat el despertador. Raro.

Quan torno de rentar-me la cara, em diu l’August, que clar que no m’ha sonat el despertador… eren les 5:20 quan ens hem despertat! Osties!! Encara no son les 6 i ja ho tenim tot recollit i a punt de marxa! 

De fet, de marxa no, perquè el càmping queda tancat de sunset a sunrise (de posta de sol fins a la sortida), i això vol dir de 18:40 a 7:20. Haviem pensat fer un cafè ràpid al bar, i anar a la bassa del càmping fins a les 7:15, per enfilar la sortida i anar a una bassa que vem visitar ahir a darrera hora de la tarda. Estava buida, però hi havia tanta càrrega orgànica (en forma de caca), que ens va semblar un bon lloc per anar a primera hora del matí.

Pla 1 correcte: El bar estava arrancant, i ens hem pogut servir un cafè. De mitjó, però prou bo. Sense queixes.

Pla 2, failed! : La bassa del càmping està buida. Rien de rien. Hi ha un parell de persones (espanyols). Frustrats perquè diuen que van anar a dormir a les 4 i no van veure res més, i des de les 6 que hi tornen a ser, i tampoc han vist res. Ens esperem que surti el sol, i anem a buscar el nostre apartament amb rodes per encarar la sortida. 7:15 i estem a punt per sortir. Però no som els més freaks, n’hi ha d’altres que encara han vingut abans…

Pla 3, failed!: La bassa que ahir a la tarda ens va semblar el paradís terrenal per qualsevol herbívor, it’s fucking empty! (Buida!). Això si, hem vist un rino de lluny.

Pla 4: Tornem al càmping, fem un altre cafè, mengem algo, ni que siguin unes galetes, i preparem-nos uns entrepans de pa de motlle per dinar dins el cotxe…

Tornem a la bassa del càmping: RES! Bffffff

És ben bé, que això és qüestió de sort!

I res, decidim tornar a la carretera, amb molta il·lusió!

I encara no ho sabem, però avui serà el dia dels elefants. Els elefants que ahir vem veure de resquitllada quan van decidir travessar la carretera davant nostre, però no prou aprop.

Ha sigut com un degoteig… primer un que menja…

Un altre per allà, un altre més enllà… (tots adults i mascles) i ens hem dedicat a seguir una mica cap on anaven, ja que hi havia vist per anar veient…

I amb paciència (recordeu, ells tenen tot el temps del món…), doncs els hem vist fer-se tot un tractament corporal a base d’una mena de fang blanc que els hi queda sobre la pell, i suposo que els hi protegeix del sol, o dels bacteris… o alguna propietat ha de tenir segur, perquè sinó no ho farien. I apa, trompa plena de fang, i ruixada enrere. La mar de divertit l’espectacle.

N’hi havia cap a 8, però han quedat com dos grupets de 4. Un cop aquests 4 estaven embatumats, han fet cap a la bassa on els esperavem nosaltres. Allà a beure aigua (MOOOOLTA aigua), jugar una mica, ..

I a aquest li ha vingut una passió de son, així que ha arrepenjat la trompa, i apa, una migdiada estupenda!

Certament, la millor part de venir fins aquí és la de tenir ocasió de veure com viuen, què fan, si mengen, beuen, juguen, s’esbarallen, dormen… i això hem pogut fer, embadalits, l’August i jo.

Però hem vist moltíssimes més vides d’aquest salar sec. Els nyus, que son molt espantadissos

Els antílops vermells que us vaig dir ahir, però no vaig posar foto

Les vistoses i inconfundibles girafes a l’horitzó

Ramats i ramats de gaseles precioses

I algun de més actiu! S’han fotut una esbatussada que jo m’he ben pensat que una tenia el coll partit i ja no la veuria aixecar-se (amb gran alegria pels xacals, les hienes, àligues, voltors i tot Déu que està esperant una béstia dèbil per fer el proper àpat!)

Les zebres, que sovint son totes a la carretera. Imagino que la terra tan clara deu reflexar més el sol i troben que la superfície es més fresca.

Aquestes dues també foten una sessió “a pierna suelta” sota l’atent control de les dues parentes dempeus, a punt per avisar si s’acosta perill.



Per cert, la hiena “moteada” també la vam veure… però tan fugaç que no hi ha més proves que la nostra paraula! ;)

Una mica de verd.

A les 16 estem més morts que vius, i decidim tornar al Halali. Dutxa per treure la capa de pols que portem al damunt, una mica de sopar, i “santtornemhi” a la bassa. Res,… res,…

Ahh, i tornen els rinoceronts. Per mi que son el DJ Resident. Avui fins a 5 n’hem comptat. Han representat una obra molt similar a la d’ahir, però sense artista convidat (els lleons). Son les 22h i jo estic que m’adormo al palco presidencial. 

Pleguem veles, que demà encara hi tornem!!