Etosha National Park - Part 2

Avui hem començat amb calma, sempre hi ha algun individu interessat en esmorzar amb nosaltes. Avui aquestes cridaneres perdius! 

Hem aprofitat el WiFi del bar del càmping i fet un cafè expresso com fa dies que no feiem. No és en realitat que als llocs no hi hagi WiFi, es que “no hi ha llocs”, vull dir que, si no hi ha gent, no hi ha llum, no hi ha aigua, no hi ha lavabos, i evidentment no hi ha WiFi.

Hem entrat al Parc National d’Etosha per segon cop, i ara per 48 hores. Passarem dues nits al campsite de Halali, al mig del Parc. Això ens permetrà, en els 3 dies i mig que tindrem en total, veure, no tot, però si bona part del parc i dels seus habitants.

Hem començat forts, amb mangostes. Mooooltes mangostes!

Manades de girafes que bebien aigua (com amigues de festa que s’aguanten els cabells per vomitar, doncs aquí es guarden les esquenes quan una beu aigua, perquè les pobres s’han d’aixarrancar molt per arribar-hi)

Zebres, les què vulgueu, i hem incorporat algunes espècies, com l’impala de cara negra

O l’antílop vermell, o el kudú, que pobre en vem menjar a Spitzkoppe uns tastets bonissims a la brasa (salsitxes pels no Berguedans)

I les gaseles saltarines! Que n’hi ha tantissimes que vulguis, però segueixen sent precioses, com dibuixades amb un pinzellet

I aquest gaig blau de pit violeta! Com si el gaig blau no fos preciós, doncs amb detall extra!! :)

Tot i així, el plat fort del dia, se l’emporten una manada de lleons! SEEEEEEE, una manada de lleons que jeia a l’ombra d’uns arbres, “a pierna suelta”. Hi havia 2 o 3 cotxes parats quan hem arribat, així que hi havia alguna cosa imporant. Primer hem pensat que elefants, però els elefants son enormes, i no s’amaguen així com així… havia de ser una altra cosa. Binocles en mà, i allà estaven, fent la migdiada! QUIN LUXE!!

A més, com que hem tingut paciència. Penseu que aquestes bésties no tenen res més a fer en tot el dia, vull dir que ningú les espera a sopar, ni a la feina, ni estan pendents de cap entrega ni posar cap rentadora, així que el millor que es pot fer es relaxar-se, i veure què passa.

I el què ha pasat, és que l’altre cotxe que quedava al cap d’una estona, devien estar gravant imatges professionals, perquè han començat a fer uns sorolls/sons reclam, i ai… que s’han aixecat i han vingut cap a nosaltres (ells en realitat), i això ens ha permès veure’ls SUPER BÉ! N’hem comptat 6, però certament fan de mal veure si no volen ser vistos…

Diverses femelles i cadells mascles (amb ous però sense melena, per a què ens entenguem)

Després d’això tot ha sigut un a més a més!!

Les girafes, que son tan grans que semblen d’un altre planeta! De lluny, quan mengen, semblen bombes d’extracció de petroli a ple rendiment.

No pengem gaire paisatge, però és tant pla, que malgrat és molt diferent de plantes, arbres, colors, el salar, les zones més desèrtiques,… no acabem de trobar una fórmula per reflexar-ho correctament. Aquesta però ens ha semblat xula. Està clar que hi ha menjar per milers i milers d’herbívors (molt sec, però menjar al capdavall)

L’immens salar assecat, des de l’únic lloc on es pot sortir del cotxe

Ahh, penseu que fem sessions maratonianes sense sortir del cotxe! Aquí s’ha de venir pixat, cagat, i amb una bona capacitat de bufeta! (Mentida, hi ha lavabos moooolt de tan en tan, però només hi hem passat a la distància, i abans d’entrar-hi potser faria un glop de l’aigua de la bassa! 

Com uns estupendus! Full equipped, super ben organitzats, amb els gatgets (mòbils, càmera, binocles), adaptadors, carregadors, aigua, picnic, alguna cosa per picar una mica, i vinga, quilometrada va!

I no us penseu… encara n’hi ha més…  esquirols de terra, ocells ENORMES d’aspecte xulesc

Moltissims tipus d’ocells que no tenim temps d’identificar, però que son senzillament preciosos

I una manada d’elefants que no hem aconseguit captar prou bé…

I, per si no n’haguéssim tingut prou, el Halali té una bassa pròpia, amb l’avantatge que hi ha com un anfiteatre. I mai millor dit, perquè aquí (de fet des d’on un escric ara), hi ha un silenci sepulcral, i pobre de tu que badis boca, perquè et llencen mirades dignes de Jack l’Esbudellador.

Mireu, acabo de fer una foto per a què entengueu… (tot i que estem lluny del gran grup, perquè l’August i jo som més de comentar la jugada, i si es pot fer unes rises)

A sota la carpa hi ha els de l’OPUS, els puristes extrems. Aquí on som nosaltres hi ha més aviat els qui fumen petes… haha (nosaltres no eh?… els 3 paios que seuen aquí al davant…)

I això és el què vem veure ahir, només arribar a la bassa del Halali, quan encara tot just s’acabava de fer de nit!! 4 rinoceronts enormes, cadascun amb la seva pel·lícula.

La peli va ser moooolt lenta (recordeu allò de què total, no tenen res més a fer, i la bassa és com el bar, però en comptes de cervesa hi ha xapapote aigualit). 

Primer acte: Baralla, a veue qui els té més quadrats, entre el de més al sud i més oest (de la foto). Guanya Sud en una escena que es fot llargota al final…

Segon acte: El petit rino del nord/oest comença el seu camí cap a les profunditats pseudoboscoses. Només en queden 3.

Tercer acte: Rino Sud i Rino Oest segueixen la batussa fins que desapareixen per la tramoia oest i ningú els veu (però els sentim. Recordeu, silenci sepulcral tipus missa solemne, o ball de l’Àliga de la Patum)

Quart acte: Queda el Rino Est, que ha estat com petrificat molta estona, i de tan en tan fot esbufecs i mostres de virilitat (Suposo)

Cinquè acte: Apareix una lleona a veure aigua. El Rino Est l’empaita amb fermesa fins que desapareixen per la tramoia Oest. (Els seguim sentint, però no els veiem)

Sisè acte: Apareix el lleó (que porta un collar, igual que la lleona), i beu aigua perquè li surt dels damallonsens.

Fi de la funció.