Els sons del Kavango

Us podeu imaginar que el silenci no existeix en un lloc amb tanta fauna. Fins aquí perfecte. Però també és cert que acollona una mica quan sents bufar i roncar els hipopòtams tot al voltant del vehicle on dorms. Allà a les 5 aproximadament em dec haver despertat. A més a més feia molt fred… tant, que m’he posat una samarreta que tenia a mà a mode de barret, per a què em tapés les orelles. Aquesta nit passada ha fet més fred un altre cop, 6 graus deia el cotxe que li he preguntat a primera hora. Amb l’inconvenient que ahir es va trencar la maneta de la cabina on dormim i aquesta nit només l’hem ajustat, per tant passava un airet de 6 graus que no està gens malament. Això, que em despisto… doncs que allà a les 5, quan estava posant-me una samarreta per barret, he tingut un concert a capel:la de la banda dels hipos de l’Okavango. A més a més era “evolving sound system”, vaja, que els sorolls venien  de totes bandes, amb el consegüent canguel·lo per part meva… No ha passat res, però també m’he alegrat de no haver d’anar al lavabo a mitjanit.

I aquí estaven, tan alegres de bon matí 

Ens ha costat recomposar-nos de temperatura uns quants cafès bullint. Com que anavem molt d’hora (amb tot el percal que us he explicat suposo que heu pillat que no he dormit gaire des de les 5…), he insistit a l’August per aprofitar el matí i gaudir les besties del lloc. “Milers” d’ocells, ocellots, ocellets, ocellassos ens han saludat, vingut a veure o ignorat segons han convingut oportú. Poc que dones l’abast de fer fotos de tots, però aquestes cigonyes negres han sigut força espectaculars.

Aquesta familia de 3 esquirols ha vingut a prendre el sol amb nosaltres. Nosaltres també preniem el sol per recomposar-nos mentre feiem el cafè. Hem pogut veure com es pengen cap per avall, agafats només amb les potes del darrera. Amb les del davant s’estiren avall i badallen alhora. Monissims!!

Jo rentant les quatre coses de l’esmorzar. Per sort quan surt el sol deseguida escalfa l’aigua, i això també ha recomposat els meus dits congelats.

Aquí se sent tota l’estona un picot, igual que des de la dutxa o la trona. De fet l’hem vist, però no l’hem pogut fotografiar…

Un cop tot en ordre i passat jo per la trona i l’August pel mirador de les Popa Falls, hem enfilat cap a la reserva de Mahango, dins el Bwabwata National Park, on som, a veure si podem posar la cirereta del pastís i veure algun búfal.

D’entrada unes girafes. Íngrid, aquestes sembleu tu i les nenes! :)

Ja haviem vist algun faququer de lluny, però avui ens n’hem fet un tip, de veure’ls de ben aprop!! Fan molt riure,.. son aquests porcs senglars grisos, amb ullals grossos grossos. Crec que a la peli del Rey Leon, era el Pumba o el Timón, no recordo quin era el faququer i quin era el suricata…
Un petit repertori de faququers…

Oi que semblen bigotis en comptes d’ullals?

Molt interessants les grenyes rosses que tenen… i la xura… aquesta xura com de quinqui dels 80, no? 

Aquí una familieta petita de porcs grenyuts! Haha

I encara un detall la mar de divertit. Quan pasturen, ho fan de genolls!! Així estan molt més aprop “del plat” 

Va, prou de faququers, que avui també hem vist molts cocodrils, encara que bastant lluny com per fer una bona foto. A més son petitets.

Un fotimé d’elefants batallaven per beure en una petita bassa. Potser no saben que a pocs metres hi ha un riu gros gros… fins i tot un estruç se’ls mirava incrèdula en la distància… De tant en tant fan mostres jeràrquiques que fan cagar a les calces.

Els micos també ens han alegrat la tarda! Fa molta gràcia que pasturin com un ramat més, entre la resta. N’hem trobat de dos tipus, els babuins, que ja vem trobar també a Sesriem. Aquells que li fotien les gomes del cotxe a algun altre turista que per sort no erem nosaltres…

Aquests es mengen les larves que surten a les macrocaques dels elefants. Així que els veus que sembla que juguin a pilota, però en realitat remenen cagarros d’aquests rodons d’elefant! Haha, i tant contents!

Aquesta mare amb la cria feien molta gracia pasturant amunt i avall. Ha costat robar-los una foto…



I llavors hi havia aquests altres. Que no sabem què son exactament. L’August que és un expert diu que deu ser algun tipus de cercopitec. Una dada interessant son els “cataplins” de color blau, que es veu que ja és habitual en alguns tipus de primats…

I algun baobab molt gran, tot i que no tan espectaculars com el primer que vam veure

Aprofitant els dos únics punts on es pot sortir del cotxe..

I vaig plegant perquè fins i tot els hipopòtams badallen…

I les zebres toquen retirada