Els darrers quilòmetres fins a Windhoek

Per variar som dempeus ben d’hora ben d’hora. La nit passada ja no era lluna plena, però si que ho havia sigut la nit anterior, i en sortir el sol els hem tingut a tos dos a la vista. 

Com que el dia s’ha llevat fresquet, també per variar, hem aprofitat per estirar una mica les cames per algun dels camins que hi ha per aquí lliures de guiatge, i així també acabar d’exprimir el lloc i les hores que tenim abans de tornar el Toyota Hilux que ens ha passejat per Namíbia. Encara hem trobat algun ocellet, algunes dassies i una colònia de micos que prenien el sol al capdamunt del plateau.

Hem recollit la trasteria (que ha sigut ben ràpid tot plegat) i hem enfilat els darrers 300 quilòmetres fins a la capital, Windhoek, o “vinhuk” que diuen aquí.

Hem arribat a casa de la Surita Schoeman (la mestressa del lloguer) cap a les 14h havent fet 4600 km en 15 dies!!

L’altre amo de la casa aviat m’ha ocupat el lloc! :)



La darrera nit la passarem al Hilton. Suposo que la capital no és un lloc que la gent visiti especialment, i he trobat que té un preu molt raonable, vistos els preus dels càmpings o dels lodges, per tant ens anirà de conya tenir les comoditats que comporta.

Hem fet un tomb ràpid per les rodalies de l’hotel, que està molt cèntric. Bàsicament a veure un petit mercat d’artesania, on hem trobat aquestes noies Himba. Està clar que el barret (o gorro de dutxa, segons cadascú) permet no haver-se de pentinar (que també ho entenc, perquè aquests cabells que tenen han de ser complicats per força i es deuen llevar com lleons d’Etosha!)

Aquesta és l’altra cosa que es veu que s’ha de visitar, el Museu d’història de la independència, o alguna cosa així. Hi hem arribat que ja era tancat, i com que demà és diumenge crec que no està obert, però vaja, ens interessava més veure el bar/restaurant dela quarta planta que no pas el museu en si.

L’edifici va ser un regal de Corea del Nord quan Namíbia es va independitzar de Sud Àfrica fa 30 anys, d’aquí aquest estil ..

Això si, no pots entrar ni amb el gos de la Surita, ni amb una pistola, ni tampoc amb un ganivet i el corresponent esmolador! Haha

Les vistes des de dalt son xules. Hi ha 3 balcons que ofereixen en total els 360º al voltant de l’edifici. Com que la ciutat és molt petita, aviat s’ha vist tot. Aquí al nostre voltant i tenim la cort suprema, el parlament i l’oficina del primer ministre, la casa on viu el viceprimer ministre, la central de correus, el bana de Namíbia,.. bé, tot una mica.

Fa vent però alhora fa molt sol i per tant la temperatura és bona. No durarà gaire, quan es posi el sol, farà fred.



Just al davant hi tenim l’altra “must” de “Vinhuk”, que és l’església de conte europeu col·locada enmig d’una rotonda.

I on a més a més hi trobem un casament. Bé, no tenim molt clar que s’hagin casat aquí, sinó que potser més aviat han vingut aquí a fer-se les fotos amb tots els padrins uniformats, elles de rosa i els nois de gris. Una núvia ben curvy, com agrada aquí a l’Àfrica!

I unes nenes que feien uns balls divertits contra l’avorriment adult.



No hem tardat gaire a tornar a l’hotel per abrigar-nos força i anar fins al rooftop a sopar. Entre 6 i 7 ha sigut un tip de gent a fer fotos a la posta de sol. 

Hem decidit que ja tornariem cap a les 7 a sopar, perquè estava com un ou. A partir de les 7:30 ja només hi erem nosaltres i alguna noieta buscant plan previ pagament.

Hem estat bé, gaudint de les vistes i del poc ambient que sembla tenir aquesta capital africana, almenys aquí al centre.